EJERCICIO TRANSICIONES

El video comença amb una aproximació d'un noi cap a la càmera que crec que no fa falta perque no li trobo el sentit de la transició. La següent transició és un escombrat cap a la dreta el qual vol fer emfasi del que passa després d'haver jugat a voleyball. Però la imatge que apareix de l'escola abans que surti el noi, em sembla innecessària perquè costa d'entendre que és. Així que aquesta transició la treuria, per que és algo molesta. Quan, seguidament surt el noi fent l'efecte que té gana, hi apareix una transició difuminada per fer emfasi del que està pensant el noi, i després surt un altra difuminació del noi pensant en alguna cosa per saciar la seva gana. Tot aquest tros em sembla correcte ja que no molesta massa. La transició que usa després és un flaix de llum que al principi no deixa veure cap a on va el noi però al final es veu com va a un "Subway". La trobo innecessària igualment, ja que és una mica dura cap als ulls i es podrien usar altres transicions més fluixes, com ara una difuminació, perque ja l'hem usat anteriorment i no quedaria malament. Finalment, per a fer l'efecte de que ja està dins del restaurant menjant alguna cosa s'usa una transció amb dos cortines que s'obren, aquesta tampoc l'usaria i n'usaria d'altres que ja han sortit anteriorment.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=7bWZ84SHfww

ANÀLISI ANUNCIS

He començat per analitzar un anunci de la marca AXE:

PLANS I MOVIMENTS

L'anunci comença amb un pla general de l'actor Ben Affleck sortint del seu cotxe, just després apareix un pla americà de l'actor traient un diari, i instantaneament hi ha un primer pla d'ell amb el diari sota el braç. Després un pla americà del noi en un supermercat amb una dependenta acostant-s'hi, un primer pla de la cara del noi mirant a la noia, un altre d'ella amb un somriure seductor, un altre cop un primer pla però enfocant a la mà del noi dins del pantaló i finalment un seguit de primers plans del noi marxant del supermercat. 

L'anunci segueix aplicant molt el primer pla perque vol emfatitzar molt les cares de les noies que el noi es va trobant durant el dia, perque conta cada cop que alguna noia li somriu, per aquesta raó també apareixen primers plans del contador que el noi fa servir. 

Al final de l'anunci quan hi surt un primer pla d'un noi que es troba l'actor dins d'un ascenscor (pla americà), l'actor es mira quantes vegades li han fet un somriure (unes 103 vegades) i se'n sent molt orgullós. Però llavors el noi del costat li ensenya el seu contador i en té 2372 vegades, l'actor es queda perplex (tot això utilitzant primers plans). 

El que es vol que l'aunci expressi és que usant un deshodorant axe triumfaràs més que un actor famós com en Ben Affleck.

Durant tot l'anunci la càmera no està fixa i quieta sinò que es mou una mica acord amb els moviments de les persones que surten en l'escena. 

LLUM I COLORS

És un anunci bastant lluminós, ja que es grava sota la llum del dia, i hi apareixen colors bastant vius i amb moltes tonalitats, però no és un color ni molt dur ni molt intens per a l'ull. 

SO I RITME 

Aquest anunci analitzat anteriorment té un ritme analític, ja que hi surten plans curts i molt numerosos, té un ritme ràpid que vol significar dinamisme, dramatisme, activitat,...

I ple que fa al so és incidental, ja que sona una música acord amb el sentiment que vol expressar l'aununci, és a dir, un sentiment de flirteig i seductor.

En general, es pot dir que aquest és un anunci ràpid, on en molt poc temps hi han molts plans, és a dir, que hi surten moltes accions seguides.

ANÀLISI SO I RITME

He vist la última escena de la pel·lícula "Cadena de Favores" (pel·lícula que m'ha tocat com a projecte).

So i Ritme

He pogut veure que els plans són molt llargs perquè vol emfatitzar la tristesa de la escena, és a dir, que la escena té un ritme sintètic. Pel que fa a el so, per la mateixa raó que he dit abans, la música que sona és trista i lenta (acord amb el sentiment que vol fer sentir la escena), així que és un so incidental.

Plans i moviments

La escena comença amb un moviment anomenat travelling (avançat cap a l'objectiu), i al principi és un pla general i acaba amb un primer pla del nen que surt a la pantalla. Aquí es vol emfatitzar en el nen, concretament en el que està dient.

Després surt un pla general (molt llarg) dels pares, amb el qual es pot veure la gran tristesa d'aquests.

Seguidament, hi ha un primer pla del pare mirant per la finestra. La càmera continua filmant al pare el qual se'n va cap a dins l'habitació ha avisar a la mare, tot això la càmera ho grava fent un travelling horitzontal.

També hi surt un pla americà dels pares sortint de casa per veure que hi ha a fora.

Els següents plans són més curts i van variant del primer pla al pla general per mostrar a la gent que ha anat a casa seva amb flors i espelmes en honor al nen que ha mort.

I la escena acaba amb un travelling (retrocedint)  des d'un primer pla dels pares fins a un gran pla general de tota la gran quantitat de gent que hi ha.

Llum i colors 

No hi ha massa llum ni colors molt vius, ja que, al ésser una escena trista i dramàtica els colors més freds i foscos, i la poca llum donen una sensació de més tristor. La poca llum que hi ha és la de les veles dels visitants, d'aquesta manera s'emfatitza més l'amor que volen aportar als pares que acaben de perdre al seu fill.

ANÀLISI DELS PLANS D'UN ANUNCI

La Sandra Pérez i jo hem fet l'anàlisi de l'anunci seguent:

1. En primer lloc hem trobat: un pla detall, en el qual es veu com el home que surt a l'anunci posa una cançó (més exactament un casset) per aquesta raó aquí hi ha un pla detall perquè es vol emfatitzar que el noi escolta música vella. 
2. Després, apareix un gran pla general, on s'hi pot veure el tipus de cotxe que el noi està conduint, és a dir, es veu clarament que el cotxe és vell. 
3. Seguidament, hi surt un primer pla o pla mitjà, es veu com el mateix noi està cantant i conduint alhora, també es pot remarcar que va vestit amb roba dels 80.
4. El següent pla podem dir que és un gran pla general, ja que es veu un paisatge (direm que és el que el conductor veu).
5. El següent pla és un primer pla o pla mitjà, on es torna a veure el noi cantant i conduint alhora. 
6. Després es veu un pla detall, on apareix part del camió vist des del retrovisor. 
7. Torna a sortir un gran pla general, per que així es vegi que el camió avança el cotxe, el qual vol emfatitzar que el cotxe és tant vell i lent que fins i tot un camió el pot avançar.
8. També es torna a repetir un primer pla o pla mitjà, on el noi està fent el mateix cantant i conduint alhora.
9. Després surt un gran pla general, on es veu el cotxe que anuncien arrastrant el cotxe vell del noi de l'anunci, amb això volen emfatitzar que el cotxe nou és molt millor que l'altre. 
10. I, finalment, l'anunci acaba amb un pla americà, on hi surt el cotxe vell obert del capó, amb un mecànic arreglant-lo, i el noi escoltant música (passada de moda) al costat esperant a que l'acabi d'arreglar.

Mapa conceptual "Les rondalles"

WEB 2.0

Que és?

La web 2.0 és la evolució de les aplicacions tradicionals. És una actitud més que una tecnologia.

Del que es tracta és d’aplicacions que generen col·laboració i serveis, els quals reemplacen a les aplicacions de l’escriptori. És una etapa que ha definit nous projectes a Internet i que s’està preocupant per donar millors solucions a l’usuari final. Molts asseguren que s’està reinventant el que antiguament era Internet.

Però, per tal d’entendre de on ve la terminació de web 2.0 em de remuntar-nos fins al moment en que Dale Dougherty de O’Reilly Media ho va utilitzar per primer cop en una conferència on va compartir una pluja d’idees juntament amb Craig Cline de MediaLive, en la qual es parlava del renaixement i la evolució de la web.

Des de aquell moment, constantment, anaven sorgint noves aplicacions i llocs amb sorprenents funcionalitats. I va ser així com es va iniciar la web 2.0 conference, que arrancava el 2004, i la qual, avui en dia, es realitza anualment a San Francisco.

Els principis que les aplicacions de la web 2.0 segueix són els següents: 

• La web és la plataforma 
• La informació és lo que mou Internet. 
• Els efectes de la Red són moguts per una arquitectura de participació. 
• La innovació sorgeix de les característiques distribuïdes per tal de que es desenvolupin independentment les unes de les altres. 

Exemples:

Per tal d’entendre la evolució que ha arribat amb la web 2.0 ho podem fer mitjançant exemples. Podem comparar serveis web que arquen clarament l’evolució cap a la web 2.0 amb una nova forma de fer les coses:

• Web 1.0 –> Web 2.0 
• Doubleclick –> Google AdSense (Serveis Publicitat) 
• Ofoto –> Flickr (Comunitats fotogràfiques) 
• Akamai –> BitTorrent (Distribució de continguts) 
• mp3.com –> Napster (Descarregues de música) 
• Britannica Online –> Wikipedia (Enciclopedies) 
• Llocs personals –> Blogs (Páguines personals) 
• Especulació amb dominis –> Optimizació en motors de búsqueda SEO
• Páguines visitades –> Cost per click 
• CMSs –> Wikis (Administradors de continguts) 
• Categories/Directoris –> Tags

Quines tecnologies donen suport a la web 2.0?

La web 2.0 no significa precisament que existeixi una recepta per a que totes les aplicacions web entrin dins d’aquest esquema. Tot i això, existeixen diferents tecnologies que s’estan utilitzant actualment i que s’haurien d’examinar més cuidadosament per tal de seguir evolucionant juntament amb la web.

Per a que ens serveix la web 2.0?

L’ús de la terminació web 2.0 està de moda, dóna molt de pes a una tendència que ha estat present des de fa un temps. A Internet les especulacions han estat les causants de moltes bombolles tecnològiques i han fet fracassar molts projectes.

A més, els projectes han de renovar-se i evolucionar. La web 2.0 no és precisament una tecnologia, sinó que és la actitud amb la que s’ha de treballar per desenvolupar a Internet. Potser aquí està la reflexió més important de la web 2.0.

Altres articles interessants de la web 2.0:

• Web 2.0 ¿Reconfiguración social o tecnológica?
• Web 3.0, añade significado
• What is Web 2.0 en O’reilly (inglés) 
• Web 2.0 en la Wikipedia 
• Plataforma Web 2.0 : ¿Que Es?
• Web 2.0 for designers
• Are you ready for Web 2.0? en Wired. 
• El evento Web 2.0 Expo
• Proyectos web 2.0 aparecidos en España en el 2007
• Como crear un logo web 2.0
• Discusión: ¿Relación entre Web 2.0 e Internet 2? 

Una revolució educativa?

Educació, creativitat i alfabetització digital

Tot i que no hi ha dubte que en la darrera dècada s’han produit importants avenços en la introducció i l’ús de les TIC a l’escola, i que aquestes han tingut un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels nens, també és cert que el desenvolupament de l’ús de les TIC en les escoles tendeix a retrassar el desenvolupament en altres àrees de la vida (el lloc de treball, la llar) i, a dia d’avui, l’ús dels ordinadors a les escoles se centra àmpliament en l’ús de les eines d’escriptori (i, cada vegada més, del portàtil), mentre fora de l’escola l’ús de la tecnologia consisteix en dispositius que tenen poc a veure amb aquelles eines dels anys 80, i creixen diferents maneres d’apropar-se a la interactivitat. És més, no es tracta únicament de quins dispositius s’estan utilitzant. Fins i tot malgrat s’està incrementant l’ús de dispositius mòbils i pissarres interactives o “intel·ligents” a les escoles europees, l’organització de les pràctiques educatives i d’aprenentatge no han canviat des dels dies anteriors a les TIC. Tot i que hi ha molts exemples d’usos innovadors de la tecnologia, lamentablement la major part d’aquesta no s’ha emprat en provocar substancials i fonamentals canvis en l’educació.

En el seu llibre Out of our minds, el reconegut escriptor i expert en educació, creativitat i innovació Sir Ken Robinson afirma que és crucial redefinir l’educació i la formació tal i com les coneixem, per permetre a la gent ser més flexible i adaptable i preparar-se per la revolució global en la qual estem atrapats com a resultat de les innovacions tecnològiques i el creixement de la població. I, certament, ell no és l’única veu crítica.

Mitchel Resnick, director del grup Lifelong Kindergarten del MIT Media Lab i un dels líders mundials en investigació de les TICs i l’educació infantil, afirma que, malgrat les noves tecnologies permeten una revolució educativa, no la garanteixen. A pesar que els avenços científics i tecnològics estan transformant l’agricultura, la medicina i la indústria, les tecnologies en l’educació encara s’utilitzen, majoritàriament, per reforçar inalterables i antiquats apropaments a l’ensenyament i l’aprenentatge. Si usem els ordinadors només per transmetre informació als estudiants, ens estem el potencial revolucionari de les noves tecnologies per transformar l’aprenentatge i l’educació. Per aprofitar les noves tecnologies, necessitem, sobretot, replantejar el nostre apropament a aquestes disciplines, i canviar les nostres idees sobre com les tecnologies poden donar-los suport. Tal i com es va postular en un recent document de l’OECD, “és la qualitat, més que la quantitat, de l’ús de les TIC el que determina la contribució d’aquestes tecnologies a l’actuació acadèmica dels estudiants”.